VIA ÅPENBARINGEN (5, 305m)

Anem a Uskedalen, una vall formada per moles de granit. Serem dues cordades: Ove i Audar la cordad noruega i Robert i jo la valenciana.

És la primera via totalment neta que escalem Robert i jo, a tota la via només trobarem un friend abandonat. Caldrà acostumar-se perquè açò és el més comú a Noruega.

Anem amb 8 friends i 8 tascons, tan escasos de material (cal reservar per a muntar reunions) que només tenim un casc per a dos... mal!

Cal cordes de mínim 60m.
*graus en sistema noruec 
Sector: Vetletindpillarens, Uskedalen.
Orientació: nord-est.
Apertura: Odd Magne Øgreid i Marius Bakkeng, juliol 2007.
Material: friends del 0.3 al 2, 1.5 joc de tascons. Repetir números petits. Cal portar material de sobra per a les reunions. Corda de 60m!
Descens: 5 ràpels (2x70m) o 6 ràpels (2x50m). Existeix l'opció de baixar caminant.
Via 100% desequipada.

L'estel marca l'inici de la via

25 ago 13

Fem nit a la vall, al pati d'una escola abandonada (Gammel skole), escenari perfecte per a una pel·lícula de por. Quan comença a clarejar anem a buscar la via.

La via és fàcil de reconeixer pel diedre del tercer llarg i per estar situada a l'esquerra d'una franja de brossa que creua la pared. El realment difícil és entendre les proporcions de la paret...

Per arribar al peu de via, agafarem un caminet a mà dreta a l'altura d'una casa/granja. Cal travessar un rierol per un pont penjat o botar unes tanques, després anar buscant el camí entre arbustos. La via comença a una repisa amb molta brossa però fàcil de reconeixer.
Robert a la repisa ensenya els peus de gat reparats amb un troç cosit de roda de bici.

L1 (4-, 55m)
Llarg de placa per un sistema de fissures que en alguns punts difícil de protegir. Reunió a una repisa còmoda.

L2 (4+, 55m)
Per un sistema de fisures i repises xicotets ens dirigim cap a l'evident diedre, algún pas tècnic. Reunió incòmoda al diedre.

Embús i tertúlia a la R2.

L3 (5-, 50m)
El llarg més característic de la via i la sorpresa del dia... no només està mullada la roca, també hi ha llim. Escalada de dièdre, fins a una fissura a mà esquerra que condueix a una repisa còmoda per a muntar reunió.

L4 (5, 55m)
Llarg bonic amb un pas raro a meitat de llarg.

Les vistes desde la reunió són espectaculars...

L5 (3+, 60m)
Dues xemeneies paral·leles de la mateixa dificultat. Les dues discorren per terreny fàcil però descompost. Compte amb la corda, potser ens cal fer un troç en ensamble.

L6 (3, 30m)
L'últim llarg és similar a l'anterior però més descompost.

S'arriba a una repisa còmoda i evident on es pot muntar reunió. Via!

Robert fent solo-integral per a desmuntar la reunió.

Ove i Audar ens esperen a la faixa que ens condueix fins a la línia de ràpels. Plano...

i contra plano...

Utilitzem les instal·lacions de ràpel de la via "Dalle d'Erotique".

3 ràpels amb corda doble de 50m i 2 més amb corda doble de 60m (o 3 si son de 50m).

Les reunions estan molt concorregudes...

Les formes del granit impressionen.

I tot això havem pujat i baixat!


Algunes fotos gràcies a Robert i Ove.

KYRKJA (2032m)

INTENT

Després de fer la cresta Besseggen, agafem el cotxe i anem a buscar la carretera Sognefjellsvegen, la més alta del nord d'Europa i oberta només entre maig i octubre. Encara que fem una hora més de cotxe, el paisatge ho mereix. Per a no canviar, hi ha massa núvols i pluja!

Fem nit a Turtagrø, enfront de Hurrungane. Al dia següent amaneix amb pluja i molt nuvolat, la previsió s'està complint. Canviem plans i en lloc d'anar al Galdhøpiggen anem a fer el pic Kyrkja, una ascensió més curta i amb menys gent.

El Kyrkja (significa "esglèsia") és una piràmide envoltada per 7 llacs i és un dels grans punts panoràmic de Jotunheimen.


Distància: 4.5km (anada)
Desnivell acumulat: 650m
Temps: 4.5h a pas molt tranquil
Dificultat tècnica: baixa, trepades senzilles prop del cim


11 ago 13
Amaneix amb pluja i nuvolat a Turtagrø, així que no podem gaudir les vistes. Agafem la carretera 55 o Sognefjellsvegen i de sobte estem envoltats de glaceres.

Anem parant per fotografiar el paissatge.


Agafem el desviament cap al refugi guardat de Leirvassbu... es paguen 100kr de peatge! Aparquem i enfront tenim el perfil del nostre objectiu, tapat pels núvols.

Desde Leirvassbu (1405m) agafem una pista ampla i, a l'altura d'un refugiet de pastors agafem una senda a mà esquerra i seguim les T de color roig.

 Arribem al coll de Høgvaglen (1518m) amb excel·lents vistes cap al llac Øvre Høgvagltjønnen.

Per ahí no és! Des d'ací girem a l'esquerra i anem flanquejant per terreny incòmode sense pujar massa.

Això d'ahí és un fòssil?

Seguim guanyant metres. Les vistes dels voltants són espectaculars, glaceres per tot arreu.

Cal creuar un parell de geleres.

Propet del segón coll, parem a fer una picadeta. Això és el que ens queda.

5 minuts després d'aquesta foto, comença a ploure i a caure pedra. Arribem fins al coll (1755m) completament mullats i comencem a remuntar blocs de granit, per terreny incòmode i relliscós.
Segueix pedrejant i no sembla que la situació vaja a millorar i, a més, ja estem completament envoltats per la boira, decidim fer mitja volta i tornar per on hem vingut.

Algunes fotos gràcies a Robert i Merxe.

BESSEGGEN (1743m)

Aprofitant que Robert i Merxe passen l'estiu a Noruega i se'n van cap al nord, anem al Parc Nacional de Jotunheimen, que vol dir "casa de gegants" o "morada de gegants". Ací trobem el Galdhøpiggen (2469m), el pic més alt de Noruega i del Nord d'Europa, i la serralada de Hurrungane amb els pics més afilats i tècnics d'Escandinàvia.

Aquesta vegada venim a fer coses més tranquil·les i el nostre primer objectiu serà la cresta de Besseggen ("eggen" en noruec significa cresta).

És una de les rutes més visitades de Noruega i té la característica que la cresta separa dos llacs que tenen una diferència d'altura de 400m i, a més, el superior (1373m) és negre mentres que el inferior és blau-verdós (984). En estiu és un itineràri molt visitat i anem a trobar molta gent fins i tot si fa mal dia!

Per tal d'evitar massificacions és millor fer la cresta al contrari que la majoria, és a dir, de Gjendesheim a Memurubu (E a W) o bé fer nit a Memurubu i començar abans que arribe el primer ferry.

Hi ha un sender de 3h, molt pla i en paral·lel al llac inferior per estalviar-se el ferry.

Distància: 15.5km
Desnivell acumulat: 1100m
Temps: 7h a pas molt tranquil
Dificultat tècnica: baixa, trepades senzilles en una secció de la cresta


09 ago 13
Eixim al mig dia d'Oslo i creuem paissatges interessants.

Cap a mitja vesprada estem a Gjendesheim a vora del llac Gjende. Plantem les tendes a un lloc amb vistes dolentes...

Hi ha qui gaudeix de més comoditats.


Sopem i a dormir que demà a les 7:45 agafem el ferry.

10 ago 13
El ferry ix de Gjendesheim i va fins a Memurubu, allí agafem la senda que comença empinada. És impossible no trobar-la amb tanta de gent...

En accedir a la primera plana, després de la pujada inicial, la boira i la pluja ens envolten i ens acompanyaran tot el camí. Les "T" roges marquen la senda a seguir.


En 2.5h arribem a la part superior del coll on es veuen els dos llacs, desgraciadament no podrem gaudir les vistes al 100%, és una bona excusa per a tornar...

A la foto no es distingueix la diferència de color entre els llacs, però es veu perfectament la cresta que anem a muntar.

A l'estil del Hillary Step, esperem el nostre torn per a muntar la part més empinada i entretinguda de la ruta.

I desde dalt.

Quan arribem al punt més alt de la cresta (1743m) està tot molt tapat i plou amb més força que abans.

A partir d'aquest punt el terreny es suavitza i es fa un poc aborrit. Un camí excessivament senyalitzat i ample ens condueix de tornada a Gjendesheim.

Quan arribem baix el sol ha tornat i ens permet dinar i secar la roba.

Recarreguem energies i anem a pel nostre següent objectiu.

Les fotos boniques gràcies a Robert i Merxe.

PICO TAILLÓN (3144m) DESDE BUJARUELO

Després del que havem fet, passem la nit a Torla amb la idea d'eixir demà tranquil·lament desde Bujaruelo per a fer la corona dels 3000s de Gavarnie en dos dies. Però quan despertem, la meteo no és massa bona i mentre preparem les motxilles comença a ploure de valent.

De nou, toca replanificar: agafem el cotxe i anem fins a San Nicolás de Bujaruelo, després d'un café i unes quantes partides al truc (de dos persones!!) eixim a estirar les cames i vegem que està plovent menys i que el cel està un poc més net, encara que sabem que hi ha tormentes pronosticades a la zona.
Una curta conversa i ens decidim a ficar-se les sabatilles i començar a caminar cap amunt.


18 jul 13
Hi ha tormentes fortes pronosticades per a la nit, així que dormirem a la Cabaña de Eléctricas per a reduïr desnivell, i demà anirem a per dos objectius diferents: Pedro la Brecha de Rolando i jo El Taillón.


17:20
San Nicolás de Bujaruelo (1338m)
Creuem el pont i comencem a guanyar metres ràpidament per una senda ben marcada.



Bones vistes sobre la Vall d'Otal, el Riu Ara y Tendeñera.

18:35
Cabañas de Eléctricas (2000m)
Sense correr, però sense parar arribem a les Cabañas de Eléctricas on farem nit.


Vista dels Gabietos y del Port de Bujaruelo enmarronant-se.

La Cabaña de Eléctricas está plena de basura (!) i de marmotes... però passarem igualment la nit ací.

Sopar i al sobre que cal matinar...


19 jul 13
06:45
Cabañas de Eléctricas (2000m)
El cel està més net del que esperàvem i motivats comencem a caminar cadascú al seu ritme.


07:15
Port de Bujaruelo (2280m)
Al canviar de vessant apareix el sol i calfa un poc l'alé.


Caminar soles per davant de la cara nord del Taillón a estes hores deixa molt bones sensacions.

07:55
Inici pala Coll de Sarradets (2410m)
La pala está carregada de neu i és empinada, però hi ha molta petjada.


08:15
Coll de Sarradets (2575m)
Les vistes cap a Gavarnie són impressionants però, a l'altra vessant de la divisòria, el cel està completament cobert amb núvols.


La cascada de Gavarnie va a gom!

08:20
Refugi de Sarradets (2585m)
Agafe un poc d'aire al refugi i repose energies. Així d'encoratjador està l'oratge a la Brecha.


08:50
Brecha de Rolando (2805m)
És la primera vegada que fique els peus en aquest lloc tant particular. Les dues parets que defineixen aquest forat a la muralla et fan sentir-te formigueta...


I açò és tot el que puc vore cap al sur en un momentet en que claretja una mica.

Gaudisc uns minuts del lloc i dubte si continuar endavant. Decidisc aguaitar, i amb molt de compte vaig fent camí...

09:20
El Dedo (2915m)
A hores d'ara Pedro està arribant a Sarradets i jo comence a encarar l'aresta còmoda i ampla que arriba fins al cim.


L'aigua i la gravetat semblen els dos únics elements presents a esta altura.

09:50
El Taillón (3144m)
Auto-foto a la cima i primera vegada que no compartisc amb cap altra persona estar per damunt de 3000 metres.


Desafortunadament no es veu res cap al sud i la visibilitat tampoc és massa bona cap a França. Fa molt de vent i refresca, així que trago d'aigua i torne per on he vingut.

El casco està carregadíssim de neu per a ser juliol. Des d'aquesta posició es pot vore l'embut per on teniem pensat accedir al plató superior.

10:50
Brecha de Rolando (2805m)
Trobe a Pedro a la Brecha també content d'haver arribat al seu objectiu; al remat, el cim està on cadascú el vol establir.

Amb aquesta imatge apocalíptica ens despedim de la Brecha i baixem per on havem pujat.


11:00
Refugi de Sarradets (2585m)
Fem una paradeta per a esmorçar, ens fem una foto i emprenem la baixada a bon ritme.


15:00
San Nicolás de Bujaruelo (1338m)


Algunes fotos gràcies a Pedro.