amunt i avall: 2013

VIA SILUETTEN (4, 350m)

Via d'alta muntanya senzilla y entretinguda, encara que en algunes seccions prou exposada. La via està a Skogshorn en Hemsedal, recorre l'esperó i la cresta est de la muntanya.

En general la roca está prou descomposta, encara que es pot protegir decentment; compte amb el que tirem/ens tiren si hi ha més d'una cordada.

El traçat no está massa definit, com correspon a una via d'alta muntanya. Nosaltres ens calcem les botes rígides i escollim el nostre itinerari apurant els 60m de la corda. Comencem i acabem on la descripció de la ruta marca, però entre mitges encaixa parcialment.

La via es divideix en dues parts ben definides i separades per un jardí penjat. Comença per un esperó evident, després travessa cap a la dreta i torna a muntar fins que arribem al jardí. Per un canal fàcil però exposat connecta amb una cresta ampla que arriba a un coll xicotet. Per un canal/xemeneia (llarg bonic de la via) s'arriba a altra cresta més estreta que l'anterior. Destrepar uns 10m fins a un altre coll i continuar per una canal ampla amb roca descomposta fins que el terreny perd verticalitat.

Deixa tan bon sabor de boca, que al moment d'acabar-la, ja està planificada l'ascens hivernal.

*graus en sistema noruec

Sector: Skogshorn, Hemsedal.
Orientació: sur-est.
Material: camalots 0.5, 0.75 i 1, 1 joc i mig de tascons, bagues llargues.
Descens: pujar al pic (1728m) i baixar per la ruta normal, cap a l'est fins a creuar-se amb la ruta normal o camp a través en funció de les condicions.
Via 100% desequipada.**

**Malgrat l'estricta política anti-bolts de Hemsedal, vam trobar bolts (i la broca que havien utilitzat!) a un dels últims llargs i el més bonic de la via. Encar que és el llarg més difícil de la via (4), la roca i les opcions de protecció són perfectes. Segons ens han contant, ja els han llevat.

06 oct 13

Amaneix fresquet, però el cel està net i ple de siluetes.

El traçat de la via és molt evident i segueix, com bé indica el seu nom, la silueta de l'esperó est de Skogshorn. L'aproximació discorre primer per vegetació baixa i després sobre una pedrera incòmoda, en direcció oest, buscant una zona de la pedrera que es verda clareta. Des d'ací, començar a escalar seguint l'esperó.

El primer llarg és vertical però sobre bona roca.

El grau és 3+ si no t'enmarrones amb traverses que no es poden protegir…

Les vistes són espectaculars. Per ahí darrere està la casacada Hydnefossen, l'escalarem aquest hivern?

Cal anar travessant cap a la dreta per terreny fàcil, però amb algún pas tonto i exposat.

El terreny torna a ficar-se vertical però es pot protegir bé.

L'angle es suavitza i arrivem al jardí.

I del jardí a la cresta ampla. Per eixa xemeneia discorre el següent llarg.

Ens espera la sorpresa del dia… han cosit amb parabolts el llarg més bonic de la via!

Malgrat no ser la persona més anti-bolts que existeix, considere que en aquest cas sobren. Les opcions per a protegir la via són moltíssimes i la qualitat de la roca és excel·lent. Un exemple:

A més d'instal·lar bolts, no han recollit el fem. L'escocés té raons per a indignar-se…

Una cresta…

…i una canal amb roca descomposta…

…ens porten fins al final de la via.

Cal tornar per a pujar-la en hivern!

VIA VIA LARA (4+, 300m)

Via Lara és una de les vies clàssiques més repetides de Noruega. La via segueix un sistema d'escletxes que permeten una bona i fàcil protecció. La roca és sólida i, encara que el grau és molt assequible, deixa molt bon sabor de boca. És una bona opció per a iniciar-se a l'escalada clàssica de vies llargues.

Dave escala la via per segona vegada i jo vaig disposat a escalar de primer tot el que em toque. Les sensacions són bones, vaig concentrat i disfrute de l'escalada, però encara em falta molta pràctica i precissió emplaçant els segurs.

Aprofitant que la via està completament neta i les possibiltats de col·locar segurs són moltes, allarguem els llargs tot el que la corda ens permet, en algún punt fem uns metres en ensamble fins a trobar un lloc bo per a muntar la reunió. Acabem la via en 5 llargs, un llarg abans del que teniem previst.

*graus en sistema noruec

Sector: Hægefjell, Nissedal.
Orientació: sur-est.
Apertura: U. Wilkening i T. Metscher, 1988.
Material: joc de friends (útil repetir friends 0.5-2), 1 joc i mig de tascons. Cal portar material de sobra per a les reunions. Corda doble de 50m, però amb 2x60m podem estalviar-se un o dos llargs.
Descens: 5 ràpels (2x50m) o caminant per una senda ben marcada (1.5h)
Via 100% desequipada.

Quan arribem al sector, la massa de granit de Hægefjell ens dona la benvinguda i ens deixa amb la boca oberta. Via Lara discorre per l'esquerra de la paret principal.

28 sep 13

Amaneix amb sol però fa molt de fred (per baix zero). L'entorn i la zona d'acampada són excel·lents.

Una senda que voreja la base de la paret condueix fins a l'inici de la via. Busquem el característic i evident sistema de fissures per l'esquerra d'un desplom.

L1 (3+, 60m)
Escalada de placa senzilla amb tendència cap a la dreta a buscar on comencen les fissures. Reunió a una bona repisa.

L2 (4-, 60m)
Seguir el sistema de fissures que poc a poc va fent-se vertical. Moltes possibilitats per a ficar segurs.

L3 (4+, 60m)
El llarg més bonic de de la via. Seguir les fissures que ja són verticals, encara que hi ha moltes possibilitats d'autoprotecció.

L4 (4+, 60m)
Les fissures van reduïnt-se però l'adherència és excel·lent. Cal negociar algún pas tonto a meitat de llarg.

Una cordada de 3 suecs a la via Raven que discorre en paral·lel a Via Lara.

I ambientaco a la nostra reunió.

L5 (4, 60m)
Inici per fissures verticals, després la paret perd verticalitat i les fissures deixen pas a una secció final de placa senzilla, però amb poques opcions d'autoprotecció.

I via!

La recompensa per pujar són les vistes sobre el llac Nisser.

El descens es fa en 5 ràpels utilitzant les instal·lacions de la via Gone with the Weed que discorre a escasos 5m a l'esquerra de Via Lara. A alguns punts el terreny perd verticalitat, per tant cal anar en compte de no enganxar la corda a cap lloc.

Algunes instal·lacions necessiten un poc de manteniment...

Apurant el dia, tractem de fer Agent Orange (5-, 400m), els primers dos llargs estan equipats i totes les reunions són rapelables. Ens confonem de vía i fem el primer llarg de Linker Einsteig Sternschnuppe està "equipat" (7 bolts en 55m), però és 6- de placa i jo esperava trobar-me amb un 5- equipat. Al vore el desplom del segon llarg, sabem que no estem a la via correcta i ens baixem.

Malgrat l'errada, tenim temps per a fer els tres primers llargs d'Agent Orange. Els dos primers travessen una placa d'adherència equipats amb alegria.

El tercer llarg és molt bonic, escalada off-width equipada amb dos bolts on cal.

Ja no hi ha temps de més, però ha sigut un molt bon dia d'escalada amb molt bones sensacions!

Imatge de la miniguia de Rockfax de Nissedal.

La pluja no ens deixarà escalar al dia següent la via equipada Harry Pothead (6-, 150m) a Baremlandsfjellet.

Algunes fotografies gràcies a Dave.

VIA ÅPENBARINGEN (5, 305m)

Anem a Uskedalen, una vall formada per moles de granit. Serem dues cordades: Ove i Audar la cordad noruega i Robert i jo la valenciana.

És la primera via totalment neta que escalem Robert i jo, a tota la via només trobarem un friend abandonat. Caldrà acostumar-se perquè açò és el més comú a Noruega.

Anem amb 8 friends i 8 tascons, tan escasos de material (cal reservar per a muntar reunions) que només tenim un casc per a dos... mal!

Cal cordes de mínim 60m.

*graus en sistema noruec

Sector: Vetletindpillarens, Uskedalen.
Orientació: nord-est.
Apertura: Odd Magne Øgreid i Marius Bakkeng, juliol 2007.
Material: friends del 0.3 al 2, 1.5 joc de tascons. Repetir números petits. Cal portar material de sobra per a les reunions. Corda de 60m!
Descens: 5 ràpels (2x70m) o 6 ràpels (2x50m). Existeix l'opció de baixar caminant.
Via 100% desequipada.

L'estel marca l'inici de la via

25 ago 13

Fem nit a la vall, al pati d'una escola abandonada (Gammel skole), escenari perfecte per a una pel·lícula de por. Quan comença a clarejar anem a buscar la via.

La via és fàcil de reconeixer pel diedre del tercer llarg i per estar situada a l'esquerra d'una franja de brossa que creua la pared. El realment difícil és entendre les proporcions de la paret...

Per arribar al peu de via, agafarem un caminet a mà dreta a l'altura d'una casa/granja. Cal travessar un rierol per un pont penjat o botar unes tanques, després anar buscant el camí entre arbustos. La via comença a una repisa amb molta brossa però fàcil de reconeixer.
Robert a la repisa ensenya els peus de gat reparats amb un troç cosit de roda de bici.

L1 (4-, 55m)
Llarg de placa per un sistema de fissures que en alguns punts difícil de protegir. Reunió a una repisa còmoda.

L2 (4+, 55m)
Per un sistema de fisures i repises xicotets ens dirigim cap a l'evident diedre, algún pas tècnic. Reunió incòmoda al diedre.

Embús i tertúlia a la R2.

L3 (5-, 50m)
El llarg més característic de la via i la sorpresa del dia... no només està mullada la roca, també hi ha llim. Escalada de dièdre, fins a una fissura a mà esquerra que condueix a una repisa còmoda per a muntar reunió.

L4 (5, 55m)
Llarg bonic amb un pas raro a meitat de llarg.

Les vistes desde la reunió són espectaculars...

L5 (3+, 60m)
Dues xemeneies paral·leles de la mateixa dificultat. Les dues discorren per terreny fàcil però descompost. Compte amb la corda, potser ens cal fer un troç en ensamble.