VIA VIA LARA (4+, 300m)

Via Lara és una de les vies clàssiques més repetides de Noruega. La via segueix un sistema d'escletxes que permeten una bona i fàcil protecció. La roca és sólida i, encara que el grau és molt assequible, deixa molt bon sabor de boca. És una bona opció per a iniciar-se a l'escalada clàssica de vies llargues.

Dave escala la via per segona vegada i jo vaig disposat a escalar de primer tot el que em toque. Les sensacions són bones, vaig concentrat i disfrute de l'escalada, però encara em falta molta pràctica i precissió emplaçant els segurs.

Aprofitant que la via està completament neta i les possibiltats de col·locar segurs són moltes, allarguem els llargs tot el que la corda ens permet, en algún punt fem uns metres en ensamble fins a trobar un lloc bo per a muntar la reunió. Acabem la via en 5 llargs, un llarg abans del que teniem previst.

*graus en sistema noruec

Sector: Hægefjell, Nissedal.
Orientació: sur-est.
Apertura: U. Wilkening i T. Metscher, 1988.
Material: joc de friends (útil repetir friends 0.5-2), 1 joc  i mig de tascons. Cal portar material de sobra per a les reunions. Corda doble de 50m, però amb 2x60m podem estalviar-se un o dos llargs.
Descens: 5 ràpels (2x50m) o caminant per una senda ben marcada (1.5h)
Via 100% desequipada.

Quan arribem al sector, la massa de granit de Hægefjell ens dona la benvinguda i ens deixa amb la boca oberta. Via Lara discorre per l'esquerra de la paret principal.

28 sep 13

Amaneix amb sol però fa molt de fred (per baix zero). L'entorn i la zona d'acampada són excel·lents.

Una senda que voreja la base de la paret condueix fins a l'inici de la via. Busquem el característic i evident sistema de fissures per l'esquerra d'un desplom.

L1 (3+, 60m)
Escalada de placa senzilla amb tendència cap a la dreta a buscar on comencen les fissures. Reunió a una bona repisa.

L2 (4-, 60m)
Seguir el sistema de fissures que poc a poc va fent-se vertical. Moltes possibilitats per a ficar segurs.

L3 (4+, 60m)
El llarg més bonic de de la via. Seguir les fissures que ja són verticals, encara que hi ha moltes possibilitats d'autoprotecció.

L4 (4+, 60m)
Les fissures van reduïnt-se però l'adherència és excel·lent. Cal negociar algún pas tonto a meitat de llarg.

Una cordada de 3 suecs a la via Raven que discorre en paral·lel a Via Lara.

I ambientaco a la nostra reunió.

L5 (4, 60m)
Inici per fissures verticals, després la paret perd verticalitat i les fissures deixen pas a una secció final de placa senzilla, però amb poques opcions d'autoprotecció.

I via!

La recompensa per pujar són les vistes sobre el llac Nisser.

El descens es fa en 5 ràpels utilitzant les instal·lacions de la via Gone with the Weed que discorre a escasos 5m a l'esquerra de Via Lara. A alguns punts el terreny perd verticalitat, per tant cal anar en compte de no enganxar la corda a cap lloc.

Algunes instal·lacions necessiten un poc de manteniment...

Apurant el dia, tractem de fer Agent Orange (5-, 400m), els primers dos llargs estan equipats i totes les reunions són rapelables. Ens confonem de vía i fem el primer llarg de Linker Einsteig Sternschnuppe està "equipat" (7 bolts en 55m), però és 6- de placa i jo esperava trobar-me amb un 5- equipat. Al vore el desplom del segon llarg, sabem que no estem a la via correcta i ens baixem.

Malgrat l'errada, tenim temps per a fer els tres primers llargs d'Agent Orange. Els dos primers travessen una placa d'adherència equipats amb alegria.

El tercer llarg és molt bonic, escalada off-width equipada amb dos bolts on cal.

Ja no hi ha temps de més, però ha sigut un molt bon dia d'escalada amb molt bones sensacions!

Imatge de la miniguia de Rockfax de Nissedal.

La pluja no ens deixarà escalar al dia següent la via equipada Harry Pothead (6-, 150m) a Baremlandsfjellet.

Algunes fotografies gràcies a Dave.