En general la roca está prou descomposta, encara que es pot protegir decentment; compte amb el que tirem/ens tiren si hi ha més d'una cordada.
El traçat no está massa definit, com correspon a una via d'alta muntanya. Nosaltres ens calcem les botes rígides i escollim el nostre itinerari apurant els 60m de la corda. Comencem i acabem on la descripció de la ruta marca, però entre mitges encaixa parcialment.
La via es divideix en dues parts ben definides i separades per un jardí penjat. Comença per un esperó evident, després travessa cap a la dreta i torna a muntar fins que arribem al jardí. Per un canal fàcil però exposat connecta amb una cresta ampla que arriba a un coll xicotet. Per un canal/xemeneia (llarg bonic de la via) s'arriba a altra cresta més estreta que l'anterior. Destrepar uns 10m fins a un altre coll i continuar per una canal ampla amb roca descomposta fins que el terreny perd verticalitat.
Deixa tan bon sabor de boca, que al moment d'acabar-la, ja està planificada l'ascens hivernal.
 |
| *graus en sistema noruec |
Sector: Skogshorn, Hemsedal.
Orientació: sur-est.
Material: camalots 0.5, 0.75 i 1, 1 joc i mig de tascons, bagues llargues.
Descens: pujar al pic (1728m) i baixar per la ruta normal, cap a l'est fins a creuar-se amb la ruta normal o camp a través en funció de les condicions.
Via 100% desequipada.**
**Malgrat l'estricta política anti-bolts de Hemsedal, vam trobar bolts (i la broca que havien utilitzat!) a un dels últims llargs i el més bonic de la via. Encar que és el llarg més difícil de la via (4), la roca i les opcions de protecció són perfectes. Segons ens han contant, ja els han llevat.
06 oct 13
Amaneix fresquet, però el cel està net i ple de siluetes.
El traçat de la via és molt evident i segueix, com bé indica el seu nom, la silueta de l'esperó est de Skogshorn. L'aproximació discorre primer per vegetació baixa i després sobre una pedrera incòmoda, en direcció oest, buscant una zona de la pedrera que es verda clareta. Des d'ací, començar a escalar seguint l'esperó.
El primer llarg és vertical però sobre bona roca.
El grau és 3+ si no t'enmarrones amb traverses que no es poden protegir…
Cal anar travessant cap a la dreta per terreny fàcil, però amb algún pas tonto i exposat.
El terreny torna a ficar-se vertical però es pot protegir bé.
L'angle es suavitza i arrivem al jardí.
I del jardí a la cresta ampla. Per eixa xemeneia discorre el següent llarg.
Ens espera la sorpresa del dia… han cosit amb parabolts el llarg més bonic de la via!
Malgrat no ser la persona més anti-bolts que existeix, considere que en aquest cas sobren. Les opcions per a protegir la via són moltíssimes i la qualitat de la roca és excel·lent. Un exemple:
A més d'instal·lar bolts, no han recollit el fem. L'escocés té raons per a indignar-se…
Una cresta…
…i una canal amb roca descomposta…
…ens porten fins al final de la via.
Cal tornar per a pujar-la en hivern!
