BESSEGGEN (1743m)

Aprofitant que Robert i Merxe passen l'estiu a Noruega i se'n van cap al nord, anem al Parc Nacional de Jotunheimen, que vol dir "casa de gegants" o "morada de gegants". Ací trobem el Galdhøpiggen (2469m), el pic més alt de Noruega i del Nord d'Europa, i la serralada de Hurrungane amb els pics més afilats i tècnics d'Escandinàvia.

Aquesta vegada venim a fer coses més tranquil·les i el nostre primer objectiu serà la cresta de Besseggen ("eggen" en noruec significa cresta).

És una de les rutes més visitades de Noruega i té la característica que la cresta separa dos llacs que tenen una diferència d'altura de 400m i, a més, el superior (1373m) és negre mentres que el inferior és blau-verdós (984). En estiu és un itineràri molt visitat i anem a trobar molta gent fins i tot si fa mal dia!

Per tal d'evitar massificacions és millor fer la cresta al contrari que la majoria, és a dir, de Gjendesheim a Memurubu (E a W) o bé fer nit a Memurubu i començar abans que arribe el primer ferry.

Hi ha un sender de 3h, molt pla i en paral·lel al llac inferior per estalviar-se el ferry.

Distància: 15.5km
Desnivell acumulat: 1100m
Temps: 7h a pas molt tranquil
Dificultat tècnica: baixa, trepades senzilles en una secció de la cresta


09 ago 13
Eixim al mig dia d'Oslo i creuem paissatges interessants.

Cap a mitja vesprada estem a Gjendesheim a vora del llac Gjende. Plantem les tendes a un lloc amb vistes dolentes...

Hi ha qui gaudeix de més comoditats.

Sopem i a dormir que demà a les 7:45 agafem el ferry.

10 ago 13
El ferry ix de Gjendesheim i va fins a Memurubu, allí agafem la senda que comença empinada. És impossible no trobar-la amb tanta de gent...

En accedir a la primera plana, després de la pujada inicial, la boira i la pluja ens envolten i ens acompanyaran tot el camí. Les "T" roges marquen la senda a seguir.

En 2.5h arribem a la part superior del coll on es veuen els dos llacs, desgraciadament no podrem gaudir les vistes al 100%, és una bona excusa per a tornar...

A la foto no es distingueix la diferència de color entre els llacs, però es veu perfectament la cresta que anem a muntar.

A l'estil del Hillary Step, esperem el nostre torn per a muntar la part més empinada i entretinguda de la ruta.

I desde dalt.

Quan arribem al punt més alt de la cresta (1743m) està tot molt tapat i plou amb més força que abans.

A partir d'aquest punt el terreny es suavitza i es fa un poc aborrit. Un camí excessivament senyalitzat i ample ens condueix de tornada a Gjendesheim.

Quan arribem baix el sol ha tornat i ens permet dinar i secar la roba.

Recarreguem energies i anem a pel nostre següent objectiu.

Les fotos boniques gràcies a Robert i Merxe.