Després de fer la cresta Besseggen, agafem el cotxe i anem a buscar la carretera Sognefjellsvegen, la més alta del nord d'Europa i oberta només entre maig i octubre. Encara que fem una hora més de cotxe, el paisatge ho mereix. Per a no canviar, hi ha massa núvols i pluja!
Fem nit a Turtagrø, enfront de Hurrungane. Al dia següent amaneix amb pluja i molt nuvolat, la previsió s'està complint. Canviem plans i en lloc d'anar al Galdhøpiggen anem a fer el pic Kyrkja, una ascensió més curta i amb menys gent.
El Kyrkja (significa "esglèsia") és una piràmide envoltada per 7 llacs i és un dels grans punts panoràmic de Jotunheimen.
Distància: 4.5km (anada)
Desnivell acumulat: 650m
Temps: 4.5h a pas molt tranquil
Dificultat tècnica: baixa, trepades senzilles prop del cim
11 ago 13
Amaneix amb pluja i nuvolat a Turtagrø, així que no podem gaudir les vistes. Agafem la carretera 55 o Sognefjellsvegen i de sobte estem envoltats de glaceres.
Anem parant per fotografiar el paissatge.
Agafem el desviament cap al refugi guardat de Leirvassbu... es paguen 100kr de peatge! Aparquem i enfront tenim el perfil del nostre objectiu, tapat pels núvols.
Desde Leirvassbu (1405m) agafem una pista ampla i, a l'altura d'un refugiet de pastors agafem una senda a mà esquerra i seguim les T de color roig.
Arribem al coll de Høgvaglen (1518m) amb excel·lents vistes cap al llac Øvre Høgvagltjønnen.
Per ahí no és! Des d'ací girem a l'esquerra i anem flanquejant per terreny incòmode sense pujar massa.
Això d'ahí és un fòssil?
Seguim guanyant metres. Les vistes dels voltants són espectaculars, glaceres per tot arreu.
Cal creuar un parell de geleres.
Propet del segón coll, parem a fer una picadeta. Això és el que ens queda.
5 minuts després d'aquesta foto, comença a ploure i a caure pedra. Arribem fins al coll (1755m) completament mullats i comencem a remuntar blocs de granit, per terreny incòmode i relliscós.
Segueix pedrejant i no sembla que la situació vaja a millorar i, a més, ja estem completament envoltats per la boira, decidim fer mitja volta i tornar per on hem vingut.
Algunes fotos gràcies a Robert i Merxe.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada