ARESTA ARISTÓTELES (V, 350m)

Aprofitant el clima tropical de València i per a despedir l'any amb bon sabor de boca, comencem a fer plans, a connectar vies des del sofà i a somniar amb escalades de 900m amb vivacs a meitat de paret.

L'objectiu serà el Puig Campana.

Sector: Agulla Encantada.

Orientació: sud.

Apertura: M. Pomares i F.García, febrer 1983.

Via poc equipada / gairebé totes les reunions equipades i no rapelables.

Material: friends del 0.3 al 2, 1/2 joc de tascons i alguna cinta llarga.

Descens en dos ràpels (un tercer opcional) i caminant.

29 des 12

Amb molts croquis a la mà, arribem a Finestrat i aparquem el cotxe a uns dos quilòmetres del pàrquing de la Font del Molí.

Decidim que dissabte farem l'Aresta Aristóteles combinada amb la via Pepsi, dormirem al barranc de l'Infern i diumenge farem alguna via de les que estan a l'esquerra del barranc.

Carreguem la motxila amb material per a fer vivac (i per a escalar!) i amb el sobrepès post-nadalenc i el del pre-vivac arribem a la base de l'Agulla Encantada seguint la senda marcada a la dreta de la carretera.

Al peu de la via està pintat el començament.

L1 (IV, 40m)

La via comença per un canal i continua per una placa tombada amb bons cantos i amb moltes opcions per a l'autoprotecció.

La reunió es pot muntar còmodament a un bloc en una repisa ampla.

L2 (IV, 35m)

Començament evident per la fissura lleugerament desplomada. S'intenta...

I s'evita per l'esquerra amb elegància i sense perdre el somriure...

La reunió semi-mono-parabolt no inspira confiança (es pot reforçar amb algun tascó) però ens indica per on continuar: fletxa amb una "A" marcada a la roca.

L3 (IV+, 45m)

Comença en travessia cap a la dreta i després per un mur més vertical fins a una repisa on podem muntar reunió còmodament en dos parabolts.

L4 (IV, 45m)

Eixim en recte i, per una placa amb bons cantos, arribem a un terrat on podem muntar reunió a uns blocs o continuar per terreny senzill fins a una savina (millor muntar reunió als blocs per a evitar el fregament de la corda).

Caminant arribem a un canal amb brosses molt evident.

L5 (IV, 35m)

El llarg comença per terreny senzill i tombat seguint el canal. Després cal superar un xicotet mur a l'esquerra amb el "passet tonto del dia" (secor de boca inclosa) protegible amb un psico-pont de roca. 

Continua en vertical fins que el terreny es fa més senzill i brut.

A la base d'un diedre trobem un parabolt, una banya de roca amb un cordino i alguna cosa que s'ha oblidat algun escalador despistat a la reunió...

L6 (V, 25m)

El llarg bonic de la via comença per una placa tombada a la dreta del diedre i amb tendència a dreta. Els passos del començament són d'escalar finet, però protegits amb claus.

El llarg és manté fins que el diedre comença a "embrutar-se" de brosses i podem muntar reunió.

De reüll anem mirant la paret de la dreta del barranc de l'Infern que ens espera demà...

L7 (IV, 25m)

Esta reunió es evitable, encara que cal tenir en compte el fregament de la corda.

Anem a buscar un clau a l'esquerra, eixim del diedre i escalem per l'esperó. Passos aeris amb bon canto que ens deixen bon sabor de boca.

Va Sergio...

i va Yolanda...

L8 (IV, 45m)

Continuem escalant per l'esperó, amb bona roca i gaudint de les vistes fins que el terreny perd verticalitat. Arribem al coll que ens separa de la cresta Pepsi.

És tard i ens queda poc de sol. Decidim baixar a buscar un "bon" lloc per al vivac i deixar la cresta Pepsi per a altra ocasió.

Rápeles con alegria marca Circomarco...

Un primer ràpel de 10 metres, des d'una reunió al sòl, ens deixa a un coll on hi ha una segona instal·lació per a fer un ràpel de 50 metres fins al barranc (reunió intermitja per a cordes simples).

Una vegada al barranc, cal remuntar una barrera de roques (el pas és prou evident) i destrepar o rapelar des d'un pont de roca.

Busquem lloc per a fer el vivac però el terreny no és massa horitzontal. Ja escalarem la paret de la dreta del barranc en altra ocasió!.

Ens deixem encantar pels plaers de dormir vora cotxe, encara que a l'esquena carreguem més de la meitat del que tenim al cotxe...

El descens és caminant amb aguna desgrimpada puntual fins al pàrquing. Mentre, les últimes llums del dia, ens recorden el bon sabor de l'escalada.

Despertem a la Serra d'Oltà i anem a fer esportiva a la Font d'Aixa. Escola xicoteta, grau baix, roca acceptable i moooolt de sol; acabem escalant sense camiseta a desembre.

Algunes fotografies i altre reportatge gràcies a Yolanda i Circomarco.