VIA JUAN SIN MIEDO (6a, 70m)

Aprofitant les vacances i que tots estem a casa pel Nadal, dos e-mails i dos missatges són suficients per a formar l'equip. Què no siga per ganes!.

Per a la primera escalada de l'any triem una via que voliem fer fa temps i que ens deixarà molt bones sensacions.


Sector: Monsieur - Los Calpes (100m a l'esquerra del Paredón del Alguacil).
Orientació: sud-oest.
Apertura: Hugo Merle amb ajuda de Félix i Pity, 2008.
Via completament equipada (reunions rapelables).
Material: 10 express.
Descens en dos ràpels.


04 gen 13

Per a arribar a la via cal remuntar pel barranc de la Maimona, uns metres passat el sector Xulo Panderas, aproximadament a l'altura del Paredón del Alguacil, trobarem un cable al marge de la dreta. Seguint-lo i caminant en direcció ascendent ens trobarem la paret enfront.

La via es situa a la dreta del sector i va ser la primera en equipar-se al sector. Està dedicada a Juan Martín, company de cordada i co-autor de la guía Montanejos: recorridos en grado francés d'Hugo, l'aperturista.
És fàcil de trobar si la busquem pel nom.


L1 (V+, 25m)
No hi ha temps per a escalfar, els primers metres cal apretar-los en una successió de 4 o 5 passos d'escalar finet fins que arriben els cantos bons. Xapes per a parar un tren i no volar massa.
Reunió bastant còmoda en una repisa.

Sergio comença el primer llarg...


Blanca bregant-se amb l'eixida...


L2 (6a, 25m)
El segon llarg discorre en recte desde la reunió. Escalada de gaudir menejant-se d'un costat a l'altre de la línia que marquen els segurs.
El llarg és més estètic per l'esquerra; nosaltres no sé per on el fem.
Pas de placa en la meitat superior del llarg i cert aire entre xapes que fan pensar dues vegades alguns passos i agafar-nos més fort d'allò necessari a la roca.

Allà anem...



Hi ha dos parabolts d'una reunió desmantellada que ens poden confondre; deixar-los a l'esquerra i continuar uns metres cap amunt fins a una reunió sota una gran escletxa horitzontal.

L3 (V, 17m)
Eixir en traversa a la dreta seguint l'escletxa horitzontal fins a un evident diedre que discorre amb tendència a l'esquerra. Després l'escalada perd verticalitat i discorre sobre bons cantos fins a una còmoda reunió a un bloc.
La distància entre les xapes i el traçat aeri donen ambient al llarg i són la causa d'alguna tremolera de cama.

Sergio va a per feina...



Un ràpel de R3 a R1 (amb cordes dobles!!) i un altre desde la R1 ens deixen al terra.


Bones vistes del barranc i del mur per on discorre la segona part de les vies Monsieur i El río que nos lleva.


Amb una transcripció manuscrita dels croquis originals fem esportiva i anotem un parell de vies llargues a la llibreta de "vies per a fer prompte".


Blanca en el primer llarg d'El río que nos lleva (V).


Croquis gentilesa d'Hugo.


Algunes fotos gràcies a Blanca i altre reportatge a Circomarco.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada